La
majoria del professorat pensa que l'alumne ha d'aprendre's totes les taules de
multiplicar de memòria. La resta de professorat que no ho pensa, creu que
l'alumne es pot aprendre les taules de multiplicar mitjançant la pràctica de
les operacions i a través de la memòria visual.
Primerament, com a mestre de l'aula de segon de
primària pensem que les taules de multiplicar se les han d'aprendre de memòria.
A més a més, elaborem controls periòdics per comprovar el seu aprenentatge i
plasmem els resultats de dites proves a una graella penjada al tauló d'anuncis
de la classe. Pel contrari, i des de la perspectiva de l'alumne, aquest es
pensa que les taules són massa difícils d'aprendre perquè són molts números. Li
ho pregunta als seus parents i aquests li obliguen a estudiar-ho diàriament
mitjançant diverses tècniques (sobretot, cançons). L'alumne arriba a un punt en
que les taules les ha avorrit fins el punt de que quan la mestra les pregunta a
classe, aquest moment que deuria de ser d'aprenentatge-motivació-interés... es
converteix en un malson que el persegueix fins que la mestra li posa la nota al
tauló d'anuncis. Per tant, l'alumne associa aquesta activitat de
pregunta-resposta a un moment d'espant-desmotivació...
Aleshores, hauríem de reflexionar al respecte: volem
que l'alumne ens "vomite" les taules? O, volem que l'alumne associe
les taules de multiplicar a un joc de memòria visual, o jocs de numeració i
preguntes...?
Per a treballar la multiplicació a l'aula hi ha un
llistat molt extens per treballar-les. Realitzar les multiplicacions amb el
suport de les taules de multiplicar no suposa un desconeixement de les
mateixes, ja que cada vegada que ho consulta està aprenent. Per exemple: si ha
de buscar en una mateixa multiplicació dues vegades 8 x 3 i altra vegada 3 x 8,
finalment ho deduirà i no caldrà consultar-ho a les taules, ja que directament
sabrà el resultat.
Per altre costat, si ens interessa que l'alumne conega
totes les taules i no ens funciona la prova escrita, es pot plantejar com un
joc de memòria. Per exemple: tot l'alumnat de l'aula té 20 punts inicials. Cada
vegada que falle haurà de donar-li al company que li ha preguntat un dels seus
punts. Per tant, els motivarà aquest aspecte ja que estudiaran pel seu
compte per tal d'aconseguir el màxim de punts. L'alumne 1 li pregunta a
l'alumne 2: 4 x 6; l'alumne 2 li respon 24. Aquest últim li preguntarà a
l'alumne 3 alguna multiplicació de la taula del 6, ja que era el segon factor
utilitzat pel company anterior. Un resum de les preguntes podria ser aquest:
Alumne 1 pregunta 4 x 6
Alumne 2 pregunta 6 x 1
Alumne 3 pregunta 1 x 9
Alumne 4 pregunta 9 x 6
...
MODELS PER A LA MULTIPLICACIÓ I LA DIVISIÓ
LINIALS. LA RECTA NUMÈRICA. Fem
ús de la recta numèrica, situant-se en la quantitat inicial i ascendir (multiplicació) o descendir (divisió) fent salts així com com la segona quantitat indica. Així obtenim la quantitat final.
CARDINALS. CONJUNTS.
UNIÓ DE CONJUNTS (multiplicació):
2 grups x 3 estrelles = 6 estrelles
DESCOMPOSICIÓ DE CONJUNTS (divisió):la primera quantitat l'organitze segons la segona quantitat.
a) 6 estrelles : 2 grups = 3 estrelles per grup
b) 6 estrelles : 2 estrelles per grup = 3 grups
COMBINACIÓ (multiplicació):
1. PRODUCTE CARTESIÀ:
2. DIAGRAMA DE FLETXES:
3. DIAGRAMA DE L'ARBRE:
AMB MESURES. REGLETES DE COLORS O BALANCES.
FUNCIONALS. Passar d’un estat inicial a un estat final
mitjançant un operador.
OPERACIONS INVERSES. Es tracta d’establir
una relació entre ambdues operacions, realitzant una operació inversa
mitjançant els mateixos nombres.
M : N = L = N x L = M
M : L = N = L x N = M
FETS NUMÈRICS:
ADDICCIÓ REITERADA (multiplicació):
8 x 2 = 8 + 8
SUBSTRACCIÓ REITERADA (divisió):
8 : 2 = 8 - 2 és 6; 6 - 2 és 4
