EXPERIÈNCIES

INFANTIL - 3 ANYS.

La mestra especialista en PT de l’escola Divina Aurora ens ha comentat l’experiència que ha tingut amb el seu alumnat, tot i això aplicant la metodologia debatuda i analitzada al llarg d’aquestes sessions de treball. 
El concepte matemàtic amb dos alumnes de 3 anys era PLE-BUIT. Els dos alumnes disposaven d’una maleta (de joguina) i peces de roba dels ninetes que tenen a l’aula. La mestra els va preguntar quanta roba hi havia dins la maleta i els alumnes la contaren. De sobte, un dels alumnes va prendre per iniciativa pròpia la resolució de problemes d’una situació concreta. Es va posar diverses pintures al seu davant. Es va preguntar quina era la quantitat en cada un dels subconjunts(1r subconjunt, 4 quantitats; 2n subconjunt, 3 unitats). La mestra li va preguntar quina era la quantitat total de pintures que hi tenia. L’alumne va respondre de la següent manera: 1-2-3-4 ; 1-2-3; total 7. La mestra, seguidament va agafar els dos subconjunts i els va col·locar a un altre espai (a una safata) on es podien ajuntar i formar un mateix conjunt. Fou, en aquest cas, quan l’alumne va ser capaç de sumar de la següent manera: 1-2-3-4-5-6-7. És a dir, l’alumne pren un altre espai per a unir-los i poder contar-los com un mateix conjunt.

Per altre costat, també ens ha comentat altra mestra d’educació infantil que treballa amb una “Roda de l’esmorzar” amb el seu alumnat, de la qual també hi intervenen preguntes de resolució de problemes matemàtics. Aquesta roda està dividida en 6 apartats (aproximadament) i en cadascun hi ha un possible esmorzar dels alumnes: galetes, entrepà, sucs... El “jefe” del dia s’encarrega de passar revisió als seus companys per posar-los a la roda. Una vegada estan tots ells col·locats  a la roda, la mestra realitza preguntes com:
                                                      Qui ha portat galetes?
                                                      Per tant, han portat galetes ___ alumnes.
                           Qui ha portat entrepà?
                            Aleshores, han portat entrepà ___ alumnes.
                           .....
                              Quin és l’esmorzar que es repeteix més hui?
                              I el que menys?
                             Quina diferència d’alumnes hi ha entre galetes i sucs?
                         ....

INFANTIL - 4 ANYS

La mestra de 4 anys d’aquesta escola afirma que ha estat una bona experiència aplicar tot el que s’ha tractat respecte la resolució de problemes a l’aula d’educació infantil. La seua situació ha sigut la següent:
Plantejava a tot l’alumnat un problema a resoldre respecte tomaques, en el qual hi participava tothom:
                  Pere, ves al supermercat i agafa 4 tomaques.
(Pere, tot convençut anà al racó de supermercat de l’aula i agafà les tomaques que li havia dit la mestra).
                      Rosa, ves al supermercat i agafa 3 tomaques.
(Rosa va anar al supermercat i en va agafar 3).
Una vegada ja estaven els dos alumnes a exposició de la resta de la classe i amb les tomaques a la mà, la mestra va preguntar:
                 Quantes tomaques té Pere?
                     Quantes tomaques té Rosa?
                     Qui té més tomaques: Pere o Rosa?
                     Qui té menys tomaques?
                     Si ajuntem les tomaques dels dos, quantes en tondrem en total?
                     I si una tomaca s’ha podrit, continuem tenint-ne les mateixes?
                     
La mestra ha realitzat una bateria de preguntes a l’alumnat per fer-los pensar al respecte de la situació. A més a més, també ha pogut comprovar l’atenció dels xiquets i xiquetes amb aquesta pregunta:
                                           Quantes carabassetes tenen entre els dos?
L’alumnat, com que prestava molta atenció, van respondre a la mestra dient-li que s’havia equivocat, ja que no eren carabassetes, sinó tomaques.
Posteriorment, la mestra va fer a un full el mateix problema-situació, on l’alumnat havia de realitzar el dibuix de les tomaques. L’enunciat era escrit en majúscula, encara que va ser la mestra qui ho va llegir en veu alta.
Per últim, la mestra ens ha comentat que els seus alumnes han estat plantejant problemes matemàtics a l’entorn familiar.


PRIMÀRIA – 1R

La setmana passada, tot l’alumnat de l’escola Divina Aurora va estar a la Granja Escola. A partir d’aquesta experiència, la mestra de primer ha plantejat diverses qüestions al seu alumnat.

Problema 1:
Si de l’escola vam eixir a les 9:15h del matí, i vam arribar a la Granja a les 9:45h, quants minuts va tardar l’autobús en portar-nos?

Problema 2 (la mestra els va facilitar monedes i bitllets de joguina):
Cada xiquet de la Granja va pagar 15 euros. Quants euros va pagar la mare de Jordi i Raquel, que són germans?

PRIMÀRIA – 2N

Continuant amb la mateixa temàtica, la mestra de segon també els va realitzat una bateria de preguntes:

Problema 1:
A la granja hi eren 7 xiquetes i 5 xiquets. Si val 10 euros al dia, qui ha gastat més: les xiquetes o els xiquets? Per què?

Problema 2:
Si de l’escola vam eixir a les 9:15h del matí, i vam arribar a la Granja a les 9:45h, quants minuts va tardar l’autobús en portar-nos?

Problema 3:
Diego va vindre amb un altre autobús a l’excursió. Si va eixir a les 10h i va arribar a les 10:45, quin autobús va ser més ràpid?

PRIMÀRIA – 4T

El mestre de 4t d’aquesta escola ens ha mostrat un full en què planteja diversos problemes matemàtics, els quals compten amb un dibuix per al seu millor enteniment.
Als problemes presentats hi participava una alumna de l’aula, anomenada Olga. La resta de l’enunciat era respecte capacitat. L’altre dels problemes exposava la capacitat de diversos vagons d’un tren.
La reflexió després d’aquesta exposició ha estat en què l’alumnat ha d’ajudar-se amb un dibuix per a entendre amb més facilitat el contingut de l’enunciat. El primer pas de l’alumne quan llig el problema és intentar visualitzar la situació; posteriorment, ser capaç de dibuixar-la per tal d’assimilar i interioritzar la situació.

PRIMÀRIA – 6É

La mestra de sisè ens ha comentat que els problemes que treballa amb el seu alumnat tenen un procés per a la seua realització. La mestra no ajuda cap alumne si abans no ha esgotat els recursos de resolució:
 a) Realitzar un gràfic-dibuix.
 b) Simplificar el problema. És a dir, reduir les quantitats enunciades a altres més menudes.

PRIMÀRIA – MÚSICA

El mestre de música treballa aquesta àrea intentant aplicar totes aquelles situacions que es presenten a la resolució de problemes de matemàtiques. De fet, els alumnes, quan el mestre els fa contar, repartir, ajuntar... els alumnes li comenten que no hi són a l’aula de matemàtiques, sinó a la de música. El mestre els explica que les matemàtiques són sempre presents en qualsevol àrea.
La situació que planteja el mestre és sobre l’estructura rítmica d’una melodia, sent aquesta : AB AB AB AB AB.  El mestre els preguntà si aquesta estructura tan repetitiva es podria reduir o simplificar. Un dels alumnes li contestà que aquesta estructura rítmica era AB x 5.
Per altre costat, també planteja resolució de problemes quan utilitza els valors de les figures: corxera, negra, silenci de negra, blanca. Una vegada exposada l’estructura musical a la pissarra, el mestre els pregunta quin és el valor de cada figura, quantes pulsacions hi ha a cada compàs... Una vegada ja ho han debatut, el mestre els planteja altra situació-problema com la següent: La classe està dividida en dos grups. Si el primer grup fa 6 pulsacions i el segon en fa 13 pulsacions més, quantes pulsacions ha fet el segon grup?
Per últim, també utilitza els diferents instruments de l’aula per fer agrupacions, separacions, reparticions, etc. Per exemple: Si tinc 14 panderos i 12 panderetes i ho repartim tot, quants alumnes hi ha a classe?