16 de juny del 2013

3R CURS D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA


A les imatges posteriors es tracta l'elaboració de les dades del problema. La metodologia de treball és molt semblant a la treballada en primer cicle:
ENUNCIAT: els números s'encerclen, els conceptes es subratllen i el relatiu de la pregunta es ratlla.
ESPAI DE TREBALL: s'incorpora l'elaboració o extracció de les dades de l'enunciat. Es tracta de copiar allò que hem assenyalat al text. Pel que fa a la pregunta de les dades, és aconsellable que no es copie el verb, ja que extraurà aquella informació més rellevant sobre el que hi parla i aportarà per iniciativa pròpia un verb més adaptat a l'operació a realitzar. En el segon exemple apareix el verb "habrán" a la pregunta. Ja que es tracta de realitzar una partició de rosses a cada test, inconscientment l'alumne dirà la paraula "repartir", la qual ens dóna la pista de realitzar una divisió, cosa que si haguéssim posat la paraula "habrán" no arribarà a la mateixa conclusió tan ràpidament. Per altre costat, és interessant que l'alumne elabore un gràfic o disseny del que li qüestiona l'enunciat, sempre i quan no hi supere la quantitat de 35-40 elements a dibuixar.

4T CURS ED. PRIMÀRIA


Una vegada ja hem treballat totes les tècniques per extraure les dades (implícites i explícites) de l'enunciat, només caldria reflexionar sobre la tipologia de problemes que presentem al nostre alumnat.
A continuació es presenta una altra tipologia de treball de problemes de matemàtiques. Es tracta des d'un plànol de la pròpia ciutat (el qual ha estat elaborat anteriorment a l'àrea de plàstica, coneixement del medi...) treballar aspectes geomètrics, d'orientació i de raonament. És a dir, realitzar una barreja dels diferents blocs de continguts establerts al currículum. 
Des d'un mateix problema-situació es poden elaborar diverses activitats complexes, i de treball en grup/parelles/individual.


13 de juny del 2013

BREU RESUM DE TIPOLOGIES DE PROBLEMES

Els problemes matemàtics es poden treballar des dels diferents continguts de làrea de matemàtiques o de qualsevol altra àrea. Per a tots aquests, a continuació mostre un breu resum d'alguns tipus de problemes de matemàtiques per als xiquets i xiquetes:

- A l'enunicat apareixen totes les dades numèriques per a operar.

- A l'enunciat hi han dades explícites però també d'altres implícites.

- A l'enunciat hi ha dades errònies que dificulten la comprensió del text.

- A l'enunciat hi ha excés de dades numèriques de les quals només s'utilitzen un 75% ó 50% de les mostrades.

- Problema sense solució.

-Problema en solució òbvia, en el qual no es fan operacions, sinó a partir de gràfics-dibuixos.

-Problema sense pregunta a l'enunciat i amb la solució donada.

- Enunciat sense dades numèriques, les quals les tenen a un gràfic o dibuix.

-Enunciat sense dades numèriques, amb pregunta i operacions realitzades.

- Problema sense enunciat, amb les dades col·locades, les operacions realitzades i la solució donada.

- Operacions de càlcul realitzades, de les quals partiran per a elaborar l'enunciat.

- Problema d'operacions combinades.

- Elaborar un enunciat similar a partir d'un problema realitzat anteriorment.

- Simplificar les dades d'un problema realitzat prèviament i elaborar un nou enunciat, respectant les mateixes operacions de càlcul.

- ....


Hi ha molta diversitat en la tipologia de problemes matemàtics. Açò ha estat un breu resum dels tipus mostrats durant totes les ponències. Ara és moment de llençar-se a elaborar-ne per a tots els nivells de l'educació primària, i si és possible, de l'educació infantil. S'ha de tindre en compte que les situacions que els plantegem als xiquets han de ser reals i el més properes al seu entorn possible. D'aquesta manera estaran més motivats i entendran de manera més fàcil la tasca a realitzar. Per últim, també és interessant que a mesura que avancen els nivells dins l'educació primària els demanem que exposen i expliquen el procediment realitzat i les conclusions finals, bé siga de forma oral o per escrit.

Ànim!

27 de maig del 2013

DIVISIÓ



La divisió és l'operació que s'introdueix a finals de segon d'educació primària. Se presenta aquesta com una operació de repartir: la quantitat inicial (Dividend) s'ha de repartir amb el nombre de participants en l'acció (divisor). Aleshores, el resultat serà la quantitat a repartir (qüocient) i, potser, deixant residu (quan l'operació no és exacta).

A més a més, també cal explicar la similitud o relació que estableix la divisió amb la multiplicació, ja que:

6 : 3 = 2     és el mateix que      3 x 2 = 6

Per finalitzar, es presenta una imatge en què s'explica pas a pas els dos tipus d'algorismes per a la divisió: el primer d'ells, el qual és interessant aplicar-lo quan l'alumnat s'inicia amb la resolució de l'operació, s'anomena algorisme ususal; per altre costat, es troba l'algorisme elaborat, el qual l'alumnat ja coneix el sistema de realització de l'operació, per tant, cal estalviar passos que dificulten la rapidesa per a la resolució.


21 de maig del 2013

MULTIPLICACIÓ


La majoria del professorat pensa que l'alumne ha d'aprendre's totes les taules de multiplicar de memòria. La resta de professorat que no ho pensa, creu que l'alumne es pot aprendre les taules de multiplicar mitjançant la pràctica de les operacions i a través de la memòria visual.

Primerament, com a mestre de l'aula de segon de primària pensem que les taules de multiplicar se les han d'aprendre de memòria. A més a més, elaborem controls periòdics per comprovar el seu aprenentatge i plasmem els resultats de dites proves a una graella penjada al tauló d'anuncis de la classe. Pel contrari, i des de la perspectiva de l'alumne, aquest es pensa que les taules són massa difícils d'aprendre perquè són molts números. Li ho pregunta als seus parents i aquests li obliguen a estudiar-ho diàriament mitjançant diverses tècniques (sobretot, cançons). L'alumne arriba a un punt en que les taules les ha avorrit fins el punt de que quan la mestra les pregunta a classe, aquest moment que deuria de ser d'aprenentatge-motivació-interés... es converteix en un malson que el persegueix fins que la mestra li posa la nota al tauló d'anuncis. Per tant, l'alumne associa aquesta activitat de pregunta-resposta a un moment d'espant-desmotivació...

Aleshores, hauríem de reflexionar al respecte: volem que l'alumne ens "vomite" les taules? O, volem que l'alumne associe les taules de multiplicar a un joc de memòria visual, o jocs de numeració i preguntes...?

Per a treballar la multiplicació a l'aula hi ha un llistat molt extens per treballar-les. Realitzar les multiplicacions amb el suport de les taules de multiplicar no suposa un desconeixement de les mateixes, ja que cada vegada que ho consulta està aprenent. Per exemple: si ha de buscar en una mateixa multiplicació dues vegades 8 x 3 i altra vegada 3 x 8, finalment ho deduirà i no caldrà consultar-ho a les taules, ja que directament sabrà el resultat. 

Per altre costat, si ens interessa que l'alumne conega totes les taules i no ens funciona la prova escrita, es pot plantejar com un joc de memòria. Per exemple: tot l'alumnat de l'aula té 20 punts inicials. Cada vegada que falle haurà de donar-li al company que li ha preguntat un dels seus punts. Per tant, els motivarà aquest  aspecte ja que estudiaran pel seu compte per tal d'aconseguir el màxim de punts. L'alumne 1 li pregunta a l'alumne 2: 4 x 6; l'alumne 2 li respon 24. Aquest últim li preguntarà a l'alumne 3 alguna multiplicació de la taula del 6, ja que era el segon factor utilitzat pel company anterior. Un resum de les preguntes podria ser aquest:
Alumne 1 pregunta 4 x 6
Alumne 2 pregunta 6 x 1
Alumne 3 pregunta 1 x 9
Alumne 4 pregunta 9 x 6
...




MODELS PER A LA MULTIPLICACIÓ I LA DIVISIÓ

LINIALS. LA RECTA NUMÈRICA.  Fem ús de la recta numèrica, situant-se en la quantitat inicial i ascendir (multiplicació) o descendir (divisió) fent salts així com com la segona quantitat indica. Així obtenim la quantitat final.

CARDINALS. CONJUNTS.

UNIÓ DE CONJUNTS (multiplicació): 
   2 grups x 3 estrelles = 6 estrelles

DESCOMPOSICIÓ DE CONJUNTS (divisió):la primera quantitat l'organitze segons la segona quantitat.
   a) 6 estrelles : 2 grups = 3 estrelles per grup
   b) 6 estrelles : 2 estrelles per grup = 3 grups

COMBINACIÓ (multiplicació):
   1. PRODUCTE CARTESIÀ:
2. DIAGRAMA DE FLETXES:

    3. DIAGRAMA DE L'ARBRE:


AMB MESURES. REGLETES DE COLORS O BALANCES.

FUNCIONALS. Passar d’un estat inicial a un estat final mitjançant un operador.

OPERACIONS INVERSES.  Es tracta d’establir una relació entre ambdues operacions, realitzant una operació inversa mitjançant els mateixos nombres. 
        M : N = L             =             N x L = M
        M : L = N             =             L x N = M  

FETS NUMÈRICS:
        ADDICCIÓ REITERADA (multiplicació): 
                         8 x 2 = 8 + 8 
        SUBSTRACCIÓ REITERADA (divisió):
                         8 : 2 = 8 - 2 és 6; 6 - 2 és 4

9 de maig del 2013

LA RESTA PORTANT

Quan es tracta d'una resta, la qual és portant, també hi existeixen diverses maneres de resoldre-ho.

Com a primera opció, i no perquè ho explique primerament ha de ser més eficient, es tracta d'un joc de premi a la desena. És a dir, com que la unitat del minuend no té prou quantitat com per a restar-li'n la quantitat del subtrahend, ho hem de transformar en la unitat sumada a 10: 

           7 - 8 =           passaria a ser            17 - 8 =

Com que hem jugat amb una desena per a la part d'unitats i la desena s'ha enterat del que hem fet, haurem de premiar-la amb una desena de regal. Amb aquesta imatge es pot observar clarament:
 


Com a segona opció, la podem explicar amb termes algorítmics i amb la seua explicació del per què hi succeeix. Com que el minuend conté dues desenes, hi agafem una i la transformem a unitats.


LA RESTA




L'alumne de primer d'educació primària ja coneix el concepte de resta, encara que ho associa a paraules més familiars per a ell com puguen ser "separa" o "llevar". El tractament de la resta és molt semblant al de la suma, ja que el número major ha de romandre a la part superior de l'operació, al minuend. Aquesta xifra serà la qual l'alumne es la col·locarà al cap, fent-li la decoració pertinent. Pel que fa al subtrahend, aquest servirà per moure la xifra anteriorment anomenada fins el punt de la recta numèrica que aquest indica. És a dir, si el minuend és 8 i el subtrahend és 5, l'alumne es col·loca el 8 al cap i retrocedeix en la recta numèrica dues posicions: 8 al cap menys 2 que tinc a la mà: 7, 6. La solució és 6.





Altre aspecte a considerar és la tècnica que l'alumne utilitza per resoldre una resta: 

- Parteix del minuend i li'n lleva la quantitat del subtrahend.

- Parteix del subtrahend fins arribar al minuend.

Totes dues són eficients en el nostre alumnat. És qüestió del professorat seleccionar-ne una o altra.



MODELS PER A LA SUMA I LA RESTA

LINIALS. LA RECTA NUMÈRICA.  Fem ús de la recta numèrica, situant-se en la quantitat inicial i ascendir tantes posicions com la segona quantitat indica. Així obtenim la quantitat final.

CARDINALS. CONJUNTS.
UNIÓ DE CONJUNTS.
DESCOMPOSICIÓ DE CONJUNTS. LLEVAR. A la primera quantitat li’n reste la segona quantitat.
COMPARACIÓ. Es comparen dos conjunts: Quants més/menys elements o subconjunts té un respecte l’altre. Es tracta d’emparellar els elements dels dos conjunts i contar aquells que no hi són emparellats.


AMB MESURES. REGLETES DE COLORS O BALANCES.

FUNCIONALS. Passar d’un estat inicial a un estat final mitjançant un operador.

CONTAR. M + N; M – N. Contar endavant/contar enrere.

OPERACIONS INVERSES.  Es tracta d’establir una relació entre ambdues operacions, realitzant una operació inversa mitjançant els mateixos nombres. 
       M – N = ___           =             N + ___ = M

FETS NUMÈRICS. TAULES: dobles, sumes a 10...